Aquesta és la primera edició, publicada el 1586, De humane physiognomonia, una obra de referència en el camp de la fisiognomia escrita pel napolità Giambattista della Porta. Científic, erudit i dramaturg, della Porta va ser pioner en aquesta disciplina d’origen aristotèlic, que buscava interpretar la personalitat dels individus a través dels seus trets facials.
L’obra, una de les primeres publicacions il·lustrades sobre fisiognomia, inclou gravats que estableixen comparacions i exploren connexions entre les característiques físiques i els comportaments tant de éssers humans com d’animals, en un intent de comprendre millor la naturalesa humana des de diverses perspectives.
Malgrat que l’Església Catòlica Romana veia amb escepticisme aquesta disciplina, considerant-la una pseudociència, la fisiognomia va prosperar gràcies a obres com aquesta, que es va fer àmpliament coneguda i va influir en generacions posteriors de científics. Prova del seu impacte són les nombroses edicions que es van publicar el 1593, 1601, 1602, 1618 i 1650.