Aquesta obra, publicada a Barcelona el 1686, és un antidotari o farmacopea que recull l’art de la preparació i utilització de medicaments de l’època. Va ser escrita pel metge Joan d’Alòs, catedràtic de medicina i farmàcia, i representant del protomedicato del Principat de Catalunya, una institució creada al segle XV encarregada de supervisar l’exercici de les professions sanitàries (metges, cirurgians i farmacèutics), així com d’exercir funcions docents i de formació d’aquests professionals.
Malgrat la importància d’institucions com el protomedicato, la Pharmacopoea Cathalana es considera una farmacopea no oficial, ja que no es va fer d’acord amb el Col·legi de Boticaris. No obstant això, Joan d’Alòs va intentar esmenar la falta d’exemplars de la tercera edició de la Concórdia, única referència durant gairebé un segle, i facilitar una obra actualitzada per a l’exercici de la professió farmacèutica.